Perspectives de mercat

Des de principis d’any, els mercats estan en positiu. A Europa l’Euro Stoxx 50 acumula més d’un 10% a mitjans de juliol, després que el mes de juny els principals índexs a Europa tanquessin amb correccions. En especial el CAC 40, que va cedir un -6,42% davant la inestabilitat política provocada per la convocatòria d’eleccions a França després dels resultats de les eleccions europees en què va destacar el fort repunt del partit polític liderat per Marine Le Pen “Rassemblement National”. La resta dels índex europeus també van tancar negatius. A Espanya l’IBEX 35 va cedir un -3,34% i el DAX Alemany un -1,42%. En canvi, a l’altra banda de l’Atlàntic els mercats acumulen rendibilitats molt positives des de principis d’any, destacant l’índex del sector tecnològic, Nasdaq Composite, acumulant quasi un 25% de rendibilitats a mitjans de juliol.

D’altra banda, el mes de juny el Banc Central Europeu va complir amb les expectatives i va rebaixar per primera vegada des del 2016 el tipus marginal de crèdit i des del 2019 el tipus dipòsit. Va rebaixar 25 punts bàsics tots els tipus. El to de la presidenta Christine Lagarde en la roda de premsa posterior va ser més dur, deixant clar que la rebaixa dels tipus no implica que s’iniciï un canvi de política monetària. Les posteriors decisions es prendran en funció de l’evolució de les dades. Addicionalment a això es van revisar a la baixa les previsions de creixement a l’alça de l’Eurozona per al 2024 fins al 0,9%. I, per contra, també van revisar a l’alça les previsions sobre la inflació fins al 2,5% per al 2024 i 2,2% per al 2025.

En canvi, la FED va mantenir la política monetària inalterada i va deixar els tipus d'interès entre el 5,25% i el 5,5%, amb pocs canvis en el comunicat, però amb noves projeccions de tipus d'interès que apunten a només 1 baixada de tipus aquest any (vs 3 anterior) però 4 baixades per al 2025 (quan abans eren 3).

Macroeconomia i política monetària

S'espera que l'economia mundial es mantingui resilient, amb un creixement positiu als Estats Units i perspectives de millora per a Europa i per al Japó. A la Xina s'espera que el creixement es mantingui moderat malgrat més estímuls, mentre que l'impuls en els mercats emergents, excloent la Xina, continua sent positiu. D’altra banda, sembla que els principals bancs centrals estan disposats a flexibilitzar la seva política durant el segon semestre.

Estats Units: Ajudat pels xocs positius de l'oferta, l'economia nord-americana ha aconseguit un grau notable de desinflació i un cert reequilibri del mercat laboral. S'espera que el creixement de la demanda es moderi per l’augment gradual de la taxa d'estalvi entre mitjà i llarg termini.

A nivell de política monetària, la FED s'enfronta a un compromís entre el desig d’assegurar-se que la desinflació s’ha completat amb èxit i el risc que es mantingui una política restrictiva durant massa temps i pugui provocar un aterratge dur. La major confiança en el procés de desinflació, i unes dades més moderades del mercat laboral, obra la possibilitat a una retallada de tipus que s’ha desplaçat en el període juliol-desembre (s’espera una retallada al setembre). El creixement sòlid recolza la idea que no cal pressionar les retallades de tipus.

Mercat laboral als EUA

Font : Goldman Sachs Asset Management

Europa: Els signes de millora (brots verds) a Europa cada cop son més visibles. Després d’un creixement gairebé pla durant 6 trimestres, el PIB de l’Eurozona ha crescut un 0,3% en el primer trimestre i el PMI i altres enquestes suggereixen que l'impuls del creixement millorarà encara més.

Fonamentalment, el creixement ve impulsat pel creixement dels salaris reals, i perquè aquest porti a un consum més fort requereix que la taxa d'estalvi s'estabilitzi o disminueixi. També s’observa una lleugera millora del flux de crèdit nou.

Evolució PIB a la Zona Euro i indicador de sentiment econòmic

Font : Goldman Sachs Asset Management