Alguns de vosaltres sabreu que a MoraBanc Asset Management cada certs mesos organitzem un esdeveniment per als clients que s’anomena Miniàgora, on parlem de mercats i oportunitats d’inversió. Doncs la setmana passada se’n va celebrar l’última edició, que vam titular Stranger things (Coses estranyes).
Com podeu veure, ens agraden molt les sèries de televisió; aquesta, en concret, és una espècie d’homenatge a les pel·lícules de ciència-ficció dels anys 1980, com Encontres a la tercera fase o E.T., l’extraterrestre, de Steven Spielberg. El títol fa referència als últims fenòmens produïts, com el tancament dels productes curts de volatilitat (mireu el meu editorial anterior) o l’enfonsament del bitcoin. No obstant això, crec que hi ha coses força més estranyes, la més recent, la perspectiva d’una guerra comercial en cas que escali la introducció dels aranzels a l’acer i l’alumini per part dels Estats Units (fa dos mesos Trump va imposar també tarifes sobre rentadores i panells solars; aquestes, tanmateix, van passar desapercebudes).
Sembla estrany que, després de més de dues dècades de globalització (agafant com a referència la creació de l’Organització Mundial del Comerç el 1995) que va alimentar el creixement de les economies emergents (encara que sense perjudicar el de les desenvolupades; n’hi ha prou amb mirar on es troba l’S&P 500), per primera vegada ens hem de preocupar per implicacions geopolítiques i macroeconòmiques d’una tornada al proteccionisme. No tinc clar qui castigaran els aranzels als metalls industrials, atès que els amics dels EUA possiblement en quedaran exempts i els “no tan amics”, com la Xina, exporten poc acer, amb la qual cosa els titulars sobre la guerra comercial em semblen molt exagerats. El que em preocupa més és que l’Administració nord-americana ha iniciat una investigació sobre el suposat robatori de propietat intel·lectual per part de la Xina, i un resultat d’aquesta podria comportar unes mesures proteccionistes molt més perjudicials, tant per als xinesos com en resposta per als nord-americans, molt probablement per al sector Tecnologia i, possiblement també, per a tot el mercat. Quan la paraula propietat intel·lectual substitueixi en els titulars l’acer, crec que caldria vendre davant una correcció molt més forta que la del febrer.
Mentrestant, el sector TI no para de pujar (YTD: +10%, davant l’S&P: +3%), convertint-me a mi —fa un any, entusiasta del sector— en una escèptica. Les companyies tecnològiques pugen, malgrat:
1) que els seus beneficis ja no creixen molt més que els de l’S&P (la rebaixa de l’impost va millorar força les perspectives de beneficis dels altres sectors), amb la qual cosa no es mereix outperformance, i
2) les caigudes dels treasuries (la TIR del 10Y, ja a 2,90%).
Segons nombrosos profetes dels mercats, la normalització de tipus hauria d’acabar amb el rally del sector tecnològic. L’argument és que les companyies amb perfil de creixement alt i sense dividend són actius de llarga durada que haurien de fer-ho millor quan els tipus baixen i pitjor quan pugen, però resulta que, facin el que facin els tipus, Facebook, Amazon, Apple, Netflix i Google (FAANG) continuen imparables… Stranger things.