La inflació segueix sent la preocupació global dominant, fins i tot en un entorn de dinàmiques geopolítiques complexes que inclouen conflictes militars a Ucraïna i tensió territorial per part de la Xina a Taiwan, entre d’altres. S’espera que l’evolució de la inflació i les respostes proporcionals dels bancs centrals continuïn sent el tema predominant el 2023.
Donada la interacció entre la inflació i la política monetària, molts veuen una recessió com a conseqüència de les condicions financeres més estrictes. Una recessió als Estats Units pot ser menys probable a causa del sistema financer saludable, una forta demanda laboral i un sector privat robust. A la zona euro i al Regne Unit, una sensibilitat més gran al subministrament extern d’energia fa probable una recessió.
S’espera que els principals bancs centrals prioritzin l’estabilitat de preus el 2023. La desacceleració del creixement sembla un fet, si bé és veritat que les expectatives per zones varien. A Europa, creiem que la crisi energètica afectarà inevitablement amb més intensitat. D’altra banda, el creixement dels Estats Units pot dependre més del comportament dels consumidors i de les empreses. Mentrestant, la flexibilització de la política i la reobertura gradual poden finalment tenir una repercussió clara en les perspectives de creixement de la Xina.
És probable que els mercats mundials de renda variable s’enfrontin a una certa volatilitat fins que millori la combinació de creixement i inflació i tinguem canvis clars a les postures dels bancs centrals. A curt termini, les empreses han prioritzat protegir els marges dels beneficis sobre els ingressos.
Tal com ha passat el 2022, la tendència que els rendiments mundials avancin juntament amb les trajectòries de la política dels bancs centrals és el principal escenari; trajectòries que continuen sent dictades per la persistència del creixement i per la inflació. Es preveu un pic en els tipus d’interès nord-americans el primer semestre del 2023, però una inflació més alta del que s’esperava pot elevar aquestes taxes. Els tipus d’interès de la zona euro i del Regne Unit continuen vinculats amb les perspectives dels preus de l’energia i la gravetat de les recessions.
Els preus mundials de l’energia han disminuït des dels màxims recents, fet que porta a creure que la seva contribució a la inflació general pot disminuir en el futur. No obstant això, amb els augments de preus vinculats al context geopolític i uns nivells d’inventari força limitats, els riscos potencials estan esbiaixats a l’alça.
En clau asiàtica, sembla que l’economia de la Xina hauria de recuperar-se, amb el suport d’una flexibilització addicional de la seva política els propers mesos. El país està experimentant actualment el ritme de creixement més lent en gairebé cinc dècades, enmig d’un important estrès en el sector immobiliari i la dinàmica de la política Zero covid. S’espera que l’economia es reobri gradualment el 2023.
Les perspectives per als mercats emergents el 2023 es veuen desafiades per la desacceleració del creixement, l’alta inflació, la fortalesa del dòlar nord-americà, els elevats tipus nord-americans i el risc geopolític més gran. Alhora, encara que les valoracions dels actius emergents han caigut, no són barates. Tot i això, no tots els països emergents són igualment vulnerables.
Conclusió: La clau per al 2023 és si els bancs centrals podran reduir la inflació a nivells més acceptables sense una recessió, o almenys sense una recessió profunda. Si bé és probable que el ritme de pujades de tipus es moderi als Estats Units, la inflació alta pot portar la Fed a haver de pujar més i durant més temps. Creiem que és probable que el Banc d’Anglaterra i el BCE en segueixin l’exemple. Per tant, les perspectives per al 2023 comporten riscos substancials que podrien generar un entorn de volatilitat als mercats.
