Macroeconomia i política monetària
S’espera un creixement feble als Estats Units com a conseqüència d’una política monetària encara restrictiva, però també per l’impacte de la crisi bancària, que afectarà la concessió de crèdit i, per tant, acabarà impactant en el creixement.
A la zona euro el creixement també s’espera que sigui més feble i, en aquest sentit, se suposa que totes dues economies creixeran per sota de la tendència aquest 2023, amb un alt risc de recessió lleu. El creixement global s’hauria de beneficiar de la millora de creixement a la Xina (previsió d’un 5,5%-6% el 2023, tot beneficiant-se de la reobertura i de la política de suport).
S’espera que la inflació s’anirà moderant, però encara es mantindrà relativament elevada en el curt termini, especialment a Europa i al Regne Unit. Als Estats Units, la inflació s’hauria de moderar aquest 2023, però persisteixen els riscos a curt termini d’una inflació elevada, tenint en compte la fortalesa dels serveis bàsics i un cert repunt en els preus dels automòbils de segona mà.
Aparentment, els bancs centrals hauran de continuar amb una política monetària restrictiva, tot i que combinada amb les eines necessàries per mantenir l’estabilitat en el sistema financer. Però sembla que ja estem més cap al final de la política d’enduriment als Estats Units: així ho ha donat a entendre la Reserva Federal després de la seva reunió del mes de maig en què va acabar pujant els tipus 25 pb i els situa en el rang 5%-5,25% màxims des del 2007 i obra la porta a finalitzar el cicle de pujades de tipus.