Març va ser un mes de molta volatilitat motivada per les incerteses i pors generades davant d’una possible crisi bancària i de confiança al sector financer després de la liquidació de diversos bancs regionals nord-americans i el contagi del sector a Europa, que va finalitzar amb l’adquisició de Credit Suisse per part d’UBS, tot i que els principals índexs borsaris van aconseguir finalitzar en positiu el mes.

Les autoritats monetàries van donar suport al sector bancari amb els seus discursos, i van reduir les pors d’una nova crisi bancària. Així, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va comunicar que el BCE faria tot el que fos necessari i que la institució està plenament equipada per proporcionar suport de liquiditat al sistema financer en cas de ser necessari. La Reserva Federal, per la seva part, va sortir en defensa del sector bancari i concretament dels clients afectats per les entitats liquidades; al mateix temps, va oferir liquiditat a les entitats flexibilitzant i relaxant les condicions per accedir a préstecs a 90 dies.

En aquest entorn d’inestabilitat es van produir les reunions dels Bancs Centrals, els quals no van defraudar les expectatives inicials i van apujar els tipus segons el que estava previst. El Banc Central Europeu va tornar a apujar 50 punts bàsics, i va situar la taxa de dipòsit en el 3%. La setmana següent li va tocar el torn a la Reserva Federal, que va apujar 25 punts, i va situar el rang de tipus en 4,75% – 5,0% amb un missatge tranquil·litzador per part del president de la Fed, indicant que oferiria tota la liquiditat necessària durant aquest any.

Vam conèixer la dada d’inflació interanual de l’eurozona, que es va situar en un 8,5%, baixant una dècima respecte al mes anterior. El to més negatiu va venir de la dada subjacent, que exclou els productes més volàtils com ara l’energia i els aliments frescos en els seus càlculs, i que va pujar a un nivell rècord situant-se en el 5,6%. Ambdues dades són lluny de l’objectiu de la inflació del Banc Central, que és del 2%.

En clau macroeconòmica i previsions, s’espera un creixement feble per al 2023, tant als Estats Units com a l’eurozona. El risc de recessió existeix a causa de les polítiques monetàries que s’estan implementant per part dels Bancs Centrals per reduir la inflació a nivells objectius de manera sostenible i amplificada per la crisi financera.

Pel que fa a la Xina, després d’un feble creixement el 2022 a causa de les polítiques de covid zero, els desafiaments al sector immobiliari i el preu més alt de les matèries primeres, s’espera que el seu creixement millori d’ara endavant pel suport de les polítiques i la reobertura de l’economia. Així i tot, cal tenir en compte els riscos d’una desacceleració en les exportacions a causa d’una demanda mundial més feble.

Pel que fa a les matèries primeres, durant el mes vam veure el repunt del preu del Brent, que es va situar en nivells elevats tot i tancar per sota del nivell màxim del mes. El cru va repuntar durant el mes a causa de les previsions de millora de la demanda per part de la Xina i els rumors, que es van confirmar a posteriori, que l’OPEP pogués retallar la producció.

La divisa també va patir volatilitat, l’encreuament euro contra dòlar es va moure en un rang d’1,0545-1,0905, tancant el mes a 1,0839.