Com cada vegada els sistemes de control informàtics són més segurs i difícils de vulnerar, els estafadors han de trobar altres maneres d’obtenir la informació personal que necessiten dels usuaris, i una d’elles és enganyar-los perquè siguin ells mateixos qui els hi donin.
El phishing és un tipus de frau informàtic que consisteix en posar-se en contacte amb una persona, suplantant la identitat d’una empresa, per aconseguir informació sobre les seves dades, claus, comptes bancaris, números de targeta de crèdit, identitats, etc., i fer-los servir de manera fraudulenta.
El contacte es pot produir de maneres diferents: una trucada (vishing), un SMS o de missatgeria (smishing), un enllaç a un lloc web que sembla ser un altre, una finestra pop-up, o un correu electrònic, per exemple. En tots els casos, es demana a la persona que faciliti o doni accés a informació personal, suposadament per motius de seguretat o de manteniment, o perquè s’està fent una enquesta o una promoció, qualsevol cosa que faci que aquesta persona faciliti les seves dades.
La paraula phishing prové de fishing, que té la mateixa pronúncia i que en anglès significa pescar. És una metàfora del què es fa en aquest tipus d’enganys: es llança un ham a veure si algú hi pica.
La manera més coneguda i que més es fa servir és el contacte per correu electrònic. Aquests correus contenen un vincle que enllaça a una web què és una còpia quasi idèntica de la pàgina de login de l’empresa de la qual s’està suplantant la identitat. Tant el correu com la web poden contenir logos, formularis, textos, etc., perquè visualment siguin iguals als originals de l’empresa, de manera que l’usuari introdueixi la seva informació personal i l’enviï.