A Andorra, després de molts anys on el cultiu de la vinya es va perdre, avui tornem a tenir cellers productors de vins. Uns quants aventurers han tornat a plantar ceps, a fer veremes i a vinificar. Han recuperat una activitat mil·lenària per fer-la amb el coneixement, la formació tècnica i la dedicació de les noves generacions, i això és fer una nova Andorra, fer un país nou.

Projectes com el de la Borda Sabaté i Casa Auvinyà són més que interessants per un país com Andorra, per raons que toquen el mateix món del vi, però que van més enllà. Com expliquen els seus responsables, si només ho valoressin pel compte de resultats, potser molts tancarien la paradeta, però a la balança hi ha més variables. Hi ha un compromís i una passió sense límits per un món amb el qual gaudeixen, hi ha una component d’herència familiar i generacional i també hi ha una voluntat de fer un producte que parli del país.

Han passat uns anys des de la primera collita del primer celler i avui hi ha cinc projectes diferents i vins que van més enllà dels varietals blancs de muntanya. Al catàleg de vins andorrans hi negres com el Pinot Noir, vins de gel i fins i tot una proposta de vi escumós. A més, propostes com les de Borda Sabaté i Casa Auvinyà han recollit premis internacionals en els darrers anys.

La viticultura és una bona opció per parlar d’Andorra, per atreure turisme i per conservar un dels actius més valuosos que tenim, el nostre territori, una part vital d’una nova Andorra compromesa amb l’entorn i sostenible.