El mes de novembre gran part dels actius financers van registrar avanços per segon mes consecutiu. Impulsats per la publicació de les darreres xifres d’inflació (que van sorprendre a la baixa), les mesures temptatives de flexibilització de la política covid zero a la Xina. Amb la millora de l’evolució dels mercats, vàrem veure que el dòlar va registrar una forta devaluació, la major mensual des de setembre del 2010.
1. Comentaris dels banquers centrals
Aquesta quinzena ha estat molt marcada per la publicació de les actes dels bancs centrals per veure si es podia intuir algun indici per saber quina decisió es prendrà en les properes reunions i els comentaris dels diferents membres d’aquestes.
Així vam tenir la publicació de les actes de la Reserva Federal dels Estats Units (FED), en què s’intuïa la possibilitat d’iniciar una suavització en les pujades de tipus. Això va quedar sostingut els darrers dies amb la compareixença del President de l’organisme, Powell, que va tenir un to clarament dovish, va deixar veure que prepara un alentiment del ritme de pujades de tipus al desembre encara que va deixar clar que la institució mantindrà els tipus elevats per poder fer front a la inflació. A més, es va mostrar optimista en poder evitar que l’economia dels Estats Units entri en recessió arran de l’enduriment de la política monetària. El mercat va interpretar el clar missatge del President Powell i van pujar els actius de risc de forma clara i vàrem veure retrocessos en el Treasury.
Pel que fa a les actes del Banc Central Europeu, es va desprendre un to menys hawkish, tot indicant que en cas que la recessió duri en el temps i sigui profunda portaria a una pausa en el ritme de pujades. De la darrera compareixença de la Presidenta Christine Lagarde va deixar la porta oberta a tots els escenaris tot indicant que la decisió dependrà molt de les perspectives, de la inflació, etc., i va deixar oberta la possibilitat de pujar de nou 75 punts bàsics al desembre. Durant la primera setmana de desembre s’esperen noves declaracions de la Presidenta.
Tot i el canvi de discurs dels bancs centrals, no s’espera un canvi radical de la política monetària actual. Tal com ha indicat el President Powell en la darrera compareixença, s’espera mantenir els nivells de tipus elevats durant temps per poder fer front a la inflació. Els bancs centrals veuen més riscos d’una estagflació que portaria l’economia de manera temporal a la recessió.
Evolució de l’Índex Nasdaq Composite dels últims sis mesos
Font: Bloomberg
Dades: del 30 de maig del 2022 al 30 de novembre del 2022
2. Protestes a la Xina
Durant la darrera setmana del mes de novembre la situació epidemiològica a la Xina ha empitjorat molt i s’han incrementat els casos de covid diàriament, situant-se així per sobre dels pics viscuts el darrer abril. Aquest increment de casos de covid, dels quals s’ha conegut que més del 90 % són asimptomàtics, i la no flexibilització de la política de covid zero ha portat a un increment del malestar de la ciutadania, la qual fa més de dos anys que implica restriccions elevades (quarantenes obligatòries, restriccions de mobilitat, tancament de negocis i escoles, etc.) i ha començat a sortir als carrers a protestar de manera massiva en diferents ciutats. Són les primeres manifestacions al govern de Xi Jinping. Aquestes protestes podrien ser el major desafiament per al partit comunista des de les protestes de la plaça de Tiananmen el 1989.
El mercat va fer una lectura molt negativa d’aquestes manifestacions donat l’increment del risc de nous colls d’ampolla i la reducció del creixement de l’economia xinesa, i l’impacte global de tot això.
Per contrarestar aquestes manifestacions, el govern xinès va anunciar la intenció de reforçar la vacunació de la població de més de 80 anys, considerada un dels col·lectius més vulnerables, i això el mercat ho va interpretar positivament com una mesura important per a la reobertura econòmica i, per tant, per relaxar les mesures restrictives.