Una millora de les dades macroeconòmiques juntament amb la reducció de restriccions de la política COVID Zero a la Xina poden ser el catalitzador per donar inici al normalment anomenat “Rally de Nadal”. Tot i això, la primera quinzena de desembre ha estat mixta segons la classe d’actiu. En renda variable, els principals índexs registraven lleugers retrocessos (S&P 500 ~ -2 % // STOXX50 ~ -1 %). En renda fixa, els diferencials de crèdit de més risc (High Yield) es mantenien en els nivells dels 440 pb. Pel que fa al deute governamental, les corbes descendien molt tímidament als Estats Units.
1. La inflació baixa al novembre
Tot just fa uns dies coneixíem les xifres d’inflació dels Estats Units i d’alguns països de l’Eurozona referents al mes de novembre. A les dues regions la xifra va ser inferior a allò que el mercat esperava, donant peu a reaccions positives als mercats.
Als Estats Units, la inflació anual reculava fins al 7,1 % contra el 7,3 % que s’esperava i el 7,7 % del mes d’octubre. Els principals ítems que han fet retrocedir l’avenç de la inflació han estat bàsicament l’energia i els béns de consum, com ara els vehicles de segona mà. Per la seva banda, els actius immobiliaris (un dels principals components, amb el 33 % de pes a l’índex de preus) han començat a donar senyals que podrien tocar sostre els propers mesos, per la qual cosa hauríem de començar a tenir lectures de xifres descendents en aquest ítem.
A Europa, el retard al cicle fa que els nivells de l’IPC es mantinguin encara més elevats que als Estats Units. A més, la desacceleració no ha estat tan pronunciada com a l’altra banda de l’Atlàntic. Alemanya registrava un IPC del 10 % respecte del 10,4 % anterior.
En tots dos casos l’energia ha estat un catalitzador clar del descens de les lectures de les xifres d’inflació. El mes de novembre va ser més càlid que habitualment, mantenint els nivells d’inventari de matèries primeres energètiques elevats, permetent la baixada dels preus de l’energia i d’alguns combustibles fòssils (la benzina va baixar un 2 % al novembre als Estats Units).
A mitjà termini, esperem que la inflació es continuï moderant, però encara lluny dels nivells objectius dels Bancs Centrals. Creiem que encara hi haurà pressions inflacionistes, en part causades per la reobertura de l’economia xinesa en reactivar la demanda de matèries primeres per part del gegant asiàtic.
Gràfic 1: Evolució de l’índex Zillow y/y i m/m des de 10/2015
Font: Multi Asset Solutions Goldman Sachs, Zillow, Apartment List, Haver Analytics, Global Investment Research Goldman Sachs, i Bloomberg. A 30 de novembre de 2022
2. El to dels bancs centrals es manté restrictiu
La Reserva Federal dels Estats Units (FED) va elevar els tipus d’interès 50 pb fins al rang de 4,25-4,50 %, incrementant el cost del deute fins a nivells no vists des del 2008 i en línia amb els que el mercat esperava. En només 10 mesos, la FED ha elevat els tipus d’interès 375 pb, una pujada anual d’una envergadura no vista des de la dècada dels anys 70.
Tot i les bones dades d’inflació i alguns indicadors macroeconòmics, J. Powell, president de la FED, va reafirmar que els augments dels tipus continuaran sent apropiats fins que es confirmi que la inflació retrocedeix prou i s’acosti al seu objectiu del 2 %. A més, la FED va mostrar les seves previsions per als tipus d’interès i ara els situa el 5,1 % el 2023 i el 4,1 % el 2024, nivells superiors als indicats anteriorment.
A Europa, el BCE també va apujar els tipus d’interès 50 pb fins al 2,5 %, nivells no vists des del 2008. Lagarde, presidenta del BCE, va donar continuïtat al discurs restrictiu de la Reserva Federal argumentant que la inflació a Europa segueix molt elevada i que seran necessàries pujades futures de tipus d’interès.
Tot i això, els mercats van reaccionar a la baixa davant d’un discurs per part dels bancs centrals una mica més hawkish del que s’esperava i davant de les expectatives que es causi una recessió més gran si se segueix augmentant el cost d’endeutament.