El moment clau de la seva aventura com a emprenedors va ser quan va sorgir l’opció d’agafar el Celler d’en Toni. “Una oportunitat així fa que et plantegis refer la teva vida”, diu el Marcel. Llavors ell portava una escola de conducció i el Guille tenia un restaurant propi a Sant Fruitós de Bages. Des d’aquell moment el projecte va començar a fer xup-xup i va trigar un any i mig a sortir del forn. “Moltes trucades de telèfon i moltes preguntes. El més difícil per a un projecte així és la qüestió dels diners. Hi ha un traspàs i una inversió, i cal un banc al darrere, en aquest cas MoraBanc, uns avaladors que confiïn en tu, i cal també un pla de negoci que sustenti tot això”, diuen.
Deu mesos després d’obrir estan contents. Quan entres al Celler d’en Toni algunes coses han canviat i d’altres no. Agafar el relleu d’un local tan emblemàtic és complicat. Et quedes amb una bona base de clients, però amb la pressió de no poder baixar el nivell. “La setmana abans no vaig poder dormir gaire. És com si et donen un cotxe World Rally Car i et diuen que el portis al màxim. Em feia por no estar a l’alçada”, diu el Guille.
Recorden que les primeres setmanes cada client era un examen i sembla que, vist amb la perspectiva del temps, han tret bona nota. La carta del restaurant segueix la filosofia del Celler, amb producte de màxima qualitat i elaboracions senzilles. Aquella cuina de sempre, que no passa de moda. Ara bé, poc a poc es va notant la personalitat dels nous responsables. El Guille té una mà especial pels arrossos, que són part essencial de la carta. “Cada dos mesos canviem l’oferta i l’anem fent més personal sense abandonar l’esperit de sempre del Celler”.