La ciència-ficció té un llarg historial d’incompliment de terminis. En el canvi de segle, els humans estaven bregant amb Windows XP, però res semblant a l’èpica baralla amb HAL a 2001: Una odissea de l’espai. I atès que el 2019 els replicants són lluny de convertir-se en una amenaça per als humans, Warner Bros. va llançar una seqüela de Blade Runner establint-ne l’acció el 2049.

Un es pregunta per què, amb un historial tan pobre, no van situar la data en un futur més llunyà; però amb LA tan a prop de Silicon Valley, l’elecció potser només és un reflex de l’actual entusiasme en les àrees de robòtica i intel·ligència artificial.

En les albors d’aquestes disciplines, el progrés va ser més aviat lineal, ajudant a automatitzar una creixent gamma d’activitats rutinàries i predictibles, però no podent reemplaçar els humans en activitats contextuals complexes que impliquen judici. Tanmateix, el creixement exponencial en el poder de computació sembla estar acostant-nos al punt d’inflexió en què els ordinadors poden començar a ser més intel·ligents que els humans.

Entre les moltes conseqüències socials que causarà aquest salt tecnològic, hi haurà un profund impacte econòmic. Una automatització massiva afectarà dràsticament els principals factors de producció. Començant per la mà d’obra, segons un informe de la consultora McKinsey, l’equivalent a 1.100 milions de feines podrien automatitzar-se amb les tecnologies existents. Com va succeir amb la transició des d’una societat agrícola, també es crearan nous tipus de feines, però la taxa de reemplaçament dependrà críticament de la velocitat de la transició; un informe recent de la consultora Bain estima que l’automatització en el sector Serveis podria desplaçar feines dues o tres vegades més ràpidament que en transformacions anteriors.

L’impacte sobre el capital serà menys directe. En una primera etapa, la urgència per l’automatització requerirà grans inversions de capital, impulsant els tipus d’interès. Tanmateix, una vegada s’hagi esgotat el potencial d’automatització, els tipus s’enfonsaran, ja que ens quedarem amb una economia amb una demanda deprimida a causa dels salaris baixos i els alts nivells de desocupació i una baixa necessitat de noves inversions de capital.

Per descomptat, també hi haurà guanyadors per l’automatització. Els qui tinguin la sort d’evitar ser reemplaçats per una màquina o un algoritme gaudiran de salaris més alts en la mesura que la seva productivitat augmenti. Però les proporcions importen, i si la majoria de la població està desocupada o amb feines mal remunerades, és d’esperar una forta reacció política contra la casta tecnològica. Anticipant aquest escenari, magnats prominents de la tecnologia com Elon Musk estan advocant per un “ingrés bàsic universal”. Des d’una perspectiva econòmica, un salari universal es pot veure com una monetització dels drets de ciutadania, una vegada que la societat no produeix suficients feines per distribuir riquesa.

Però no cal enganyar-se; després d’anys arbitrant el sistema impositiu internacional, els potentats de Silicon Valley estan tramant com escapar de la gravetat jurisdiccional mitjançant el desenvolupament dels seus propis programes espacials. Si Bezos o Musk algun dia colonitzen Mart, no hauran de pagar impostos (sempre que no hi hagi marcians). Un aspecte intrigant és com es regularà el comerç interplanetari; i aquí cal recordar que va ser el bloqueig dictat per la Federació de Comerç sobre el planeta Naboo el que va desencadenar la Guerra de les Galàxies.

Aquest article forma part de Mercats i Estratègies, la publicació mensual on els nostres experts a MoraBanc Asset Management analitzen i donen la seva visió sobre l’actualitat econòmica internacional.