El mes d’agost va estar marcat per la incertesa sobre el futur de la política monetària, les dades macroeconòmiques dels EUA i les fluctuacions del mercat de renda variable. Les principals borses globals van patir una forta sotragada a causa de dades macroeconòmiques dels EUA que suggerien una possible recessió. L’atur del mes de juliol va pujar del 4,1% al 4,3%, un petit augment que mostra una tendència preocupant. Si bé el nivell continua sent baix, és la trajectòria ascendent el que genera inquietuds, especialment perquè la creació d’ocupació també va estar per sota de les expectatives. Això va generar temors a nivell global i va desencadenar en el que es coneix com “dilluns negre”, referint-se a la sessió del 5 d’agost, quan les borses nord-americanes, europees i asiàtiques van patir caigudes impactants. La borsa japonesa va ser la més afectada, ja que va retrocedir un 12,40% en qüestió d’una sessió, afectada també per les pujades de tipus d’interès per part del BoJ. Tanmateix, el mercat es va recuperar ràpidament i, en un període de dues setmanes, els principals índexs, com l’S&P 500, el Nasdaq, l’Eurostoxx 50 i el Nikkei, ja superaven els nivells de principis de mes gràcies a dades de creixement econòmic i d’inflació més esperançadores.
Els bancs centrals van tornar a situar-se al centre de l’atenció, amb el focus del mercat en les possibles retallades de tipus d’interès per part de la Reserva Federal (Fed) i el Banc Central Europeu (BCE). Fins al moment, ambdós bancs centrals van mantenir inalterats els seus tipus d’interès durant les reunions mensuals, però l’atenció se centra en les possibles retallades al setembre, motivades per una inflació més moderada a banda i banda de l’Atlàntic. D’altra banda, altres bancs centrals sí que van realitzar modificacions en els preus del diner. El Banc d’Anglaterra va implementar la primera baixada des del 2020, amb una reducció de 25 punts bàsics. En canvi, el Banc del Japó va pujar els tipus d’interès en 15 punts bàsics, situant-los per sobre del 0% per primera vegada des del 2010.
A conseqüència dels temors de recessió als EUA, les caigudes als principals índexs borsaris i les expectatives de baixades de tipus per part del BCE i la Fed, els preus del mercat de renda fixa de les principals economies desenvolupades van augmentar significativament, mentre que les rendibilitats van caure. El rendiment del treasury americà a 10 anys va baixar fins al 3,79%. A Europa, els trams curts també reflectien futures baixades de tipus, situant el bo a 2 anys espanyol en el 2,63% i l’alemany en el 2,33%.