Piranyes al riu Valira

Segurament si algun dels diaris del país obrís la seva portada amb un titular semblant, acabaria essent un dels més llegits de l’any. I és que, sovint, un es deixa dur per la superfície del missatge portant-lo a l’extrem, sense obrir l’interrogant de quantes, a on o si s’han trobat mortes. En un món ple de sensacionalismes, ens hem acostumat a llegir només l’encapçalament de qualsevol mitjà digital i escrit. I els hàbits de vegades es poden tornar en contra nostre.

Recordo Pedro Mari Zabalza, antic entrenador d’Osasuna, que ens va llegar un ensenyament a tots els seguidors navarresos: no cal donar per suposats els triomfs fins que no acabi el partit («Si ens confiem, som molt dolents», deia). I aquí es troba l’economia mundial, en un moment decisiu, atès que, després d’haver superat una crisi històrica, les eines que ens van permetre de sortir-ne s’han d’anar eliminant de mica en mica. Per això hem de «tornar al riu Valira i a Pedro Mari». Fins ara els mercats financers han viscut un gran moment. Excepte en comptades idees d’inversió, tant era la teva expectativa de revalorització. En els últims cinc anys un s’ha acostumat a arribar a bon port sense necessitat de ser molt selectiu.

Ara hem de deixar de llegir la primera línia i anar més que mai «a les tripes de l’editorial». El major repte de tots els economistes per al present és gestionar les expectatives de tots els nostres clients/amics/veïns i obligar-nos a agafar-nos el nostre temps.

No vull que es malinterpreti el meu missatge, de bones inversions, n’hi haurà. El ritme de sincronització mundial en el creixement que estem vivint és el millor en molt temps. De fet, l’índex de PMI global està en màxims dels últims sis anys. El crèdit empresarial està fluint i, encara que a vegades induïts pels baixos tipus d’interès, els inversors hem invertit perquè les companyies han continuat sanejant els seus balanços. Els ingressos i els beneficis publicats en l’últim trimestre són els millors en anys, i segons sembla no serà flor d’un dia. Recordant que encara poden ser millors si, com s’espera als EUA, s’aprova finalment la rebaixa fiscal. És més, si fixem la vista a Europa, el preu a què qualsevol gestor pot comprar accions és més que correcte comparat amb altres àrees geogràfiques.

No obstant això, un ha de ser realista, i és que les valoracions actuals dels EUA de manera històrica impliquen guanys per als propers anys que estan per sota del doble dígit. Encara que el retrovisor, llevat del 2015, ens digui el contrari. Independentment que la situació sigui força millor que durant el segon trimestre d’aquest any, les probabilitats de recessió global, encara que baixes, han passat del 15% al 30%. Aparentment estrany, però això és el que té fer-se gran, ets més a prop de la teva data de caducitat. I això, millor que ningú, ho saben els grans líders xinesos, que han mantingut estable la seva economia fins a la 19a edició del màxim òrgan del Partit Comunista de la Xina, i ara segurament obriran la volatilitat per afrontar els canvis estructurals que han d’implantar.

I com espera això el món financer? Us en posaré un exemple: les famílies nord-americanes, via directa, fons d’inversió i plans de pensions, posseeixen la càrrega de renda variable més gran des de 2000 (representa al voltant d’un 37% de les seves inversions).

Un consell: si temeu que aparegui una piranya anomenada volatilitat que porta temps adormida i dubteu de si la vostra cartera està preparada, truqueu a un expert.

Aquest article forma part de Mercats i Estratègies, la publicació mensual on els nostres experts a MoraBanc Asset Management analitzen i donen la seva visió sobre l’actualitat econòmica internacional.