El management d’Ibon Navarro, entrenador del MoraBanc Andorra

Dirigir un equip professional de bàsquet no és fàcil. Cal gestionar egos, interessos individuals i canalitzar el talent en benefici del projecte comú. Ibon Navarro, entrenador del MoraBanc, ens explica la seva visió del lideratge. Parlem de bàsquet, sí, però les seves idees es poden adaptar al món de l’empresa.

Coneix els interessos personals dels teus jugadors.

“Quin interès personal tens tu dins d’aquest equip?”

Aquesta és una pregunta clau que Ibon Navarro, entrenador del BC MoraBanc Andorra fa als jugadors en el seu primer contacte. Lluny del clàssic “Què pots aportar tu a l’empresa?” que sonaria en qualsevol entrevista de feina.

“És molt important perquè si tu aconsegueixes que un treballador assoleixi els seus propis objectius, si l’ajudes, estarà centrat, satisfet, i és probable que sumi més al projecte comú”, explica l’Ibon.

El bàsquet és ple de casos de jugadors que registren estadístiques personals extraordinàries en equips que acaben perdent la categoria. Això es detecta, i aquest tipus de jugadors van perdent l’interès dels hunters que prefereixen fitxar perfils que, a més de jugar bé individualment facin jugar bé l’equip i millorin els seus companys. Això cal fer-ho entendre als teus.

Forma un equip equilibrat.

Tot equip, jugui al que jugui, té rols, com els té qualsevol empresa. Diferents perfils amb caràcters i nivells professionals que poden xocar. Per a una gestió humana i professional fluïda cal equilibrar els perfils, i això, sempre segons els objectius que vols aconseguir.

Per al coach del MoraBanc “és evident que no pots posar a molts galls en un galliner. En bàsquet si ja tens dos jugadors que assumeixen molt atac i molts punts, potser no et convingui tenir-ne més. Encara que puguis. Però en el nostre cas, també depèn de si jugues competicions europees. Llavors potser en necessitis més. Segons el cas, potser et convingui tenir 2 estrelles i 10 jugadors de nivell mitjà, o bé 4 estrelles i 8 jugadors de nivell més baix.” Cal buscar un equilibri.

Contra els egos, dades i arguments.

Com es gestionen els egos? Tasca clau en tot equip, esportiu i empresarial.

Explica l’Ibon que “la clau és argumentar i, avui dia, el Big Data ens aporta molta informació per prendre decisions i argumentar-les. Ens permet saber la influència d’un jugador. Li puc demostrar que fica molts punts, per exemple, però que al mateix temps, amb ells a la pista, l’equip perd i juga pitjor. Amb dades contrastades li puc demanar que canviï el seu joc, i si ho fa, li podré demostrar també com el seu canvi ha beneficiat a l’equip. No és fàcil, cal donar a uns, treure als altres i compensar perquè l’èxit col·lectiu els sumi a tots individualment.”

Ets el cap. No manis, convenç.

L’experiència d’Ibon Navarro inclou treballar al costat de tot tipus d’entrenadors. Ha vist maneres de liderar amables, neutres i dictatorials.

Defineix el seu estil com “democràcia dirigida” amb la col·laboració del seu equip tècnic. “Pensem i analitzem els tres entrenadors i busquem una manera de dirigir que sigui efectiva i que sigui còmoda per a l’equip. M’agrada parlar amb els jugadors, saber el que pensen. Hi ha coses no negociables que queden clares des d’un inici, i altres que es poden parlar. És important captar el que et diuen els teus jugadors, alguns t’ho verbalitzen, altres ho expressen amb la cara, depèn, però ells són importants, són els que juguen “.

Admet que, a la pista, crida. Surt el caràcter, però no es considera un sergent. “Al final, el més important és ser tu mateix. Si ets obert, no vulguis ser un dictador, i si ets una persona tancada i estricta, així has ​​d’actuar. Si canvies la teva manera de ser al final et trairàs a tu mateix, cal ser natural i coherent. “

Disciplina? La important és el respecte.

Al MoraBanc Andorra hi ha poques regles estrictes de disciplina, explica Navarro. Per al coach, l’important és el respecte al grup. “Ser un equip organitzat a la pista no és possible si no ho ets fora. Complir els horaris, la vestimenta, l’aspecte físic … tenim un reglament intern basat en el sentit comú, no sóc extravagant. Sempre es destaca el tema dels mòbils. A mi no em molesten, durant el dinar, per exemple, no es pot parlar, però es poden tenir a la taula i això a vegades, després de dinar o sopar, provoca que els jugadors interactuïn més veient vídeos o comentant coses i allarguin la sobretaula junts. Si els ho prohibeixes, s’aixequen de seguida que poden i se’n van cada un a la seva habitació. “

Les referències.

Quan li preguntem per referències, Ibon Navarro destaca a dos dels entrenadors amb els quals ha compartit equip:

· Sergio Scariolo. “Ho controlava tot. Tenia un equip de 3 persones generant informació i ho absorbia tot. No donàvem a l’abast i vam apliar l’equip. Seguíem sense donar a l’abast i generant encara més coses. I ell, les aprofitava totes. No és habitual tenir aquesta capacitat.”

· Neven Spahija. “Tenia l’equip amb més talent en el qual he estat. El Tau del 2007 que va ser Campió de Lliga, de Supercopa i va arribar a la Final Four i a la final de la Copa del Rei. Era un escut contra la pressió per als seus jugadors, els preguntava l’opinió tenint sempre una bona opció i gestionava amb més pastanaga que pal. És d’aquells entrenadors que tenen un do.”