L’oportunitat d’inversió que ens ofereixen els ODS

L’oportunitat d’inversió que ens ofereixen els ODS

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 són un pla global que es va engegar per promoure el benestar social, el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat ambiental. Avui dia, els ODS són considerats una prioritat a l’hora d’alinear les carteres d’un gran nombre d’inversors. En aquesta transició cap a una economia més sostenible, justa i neta, els governs, empreses i inversors, com a principals actors juntament amb els ciutadans, han de comptar amb un marc clar que mostri les necessitats (i oportunitats) globals, a més d’una guia on poder reflectir les accions dutes a terme i la seva importància.

En aquest sentit, els ODS permeten fixar, des d’un llenguatge comú, uns objectius on poder emprar els recursos limitats amb què comptem. El desenvolupament sostenible pretén que el consum de recursos es dugui a terme amb vista a poder continuar fent-se en el futur i, per això, cal emprar els recursos del planeta allà on són realment necessaris i amb la màxima eficiència al nostre abast. La societat necessita una guia per ser eficient en les seves accions i ser-ne valorada.

Un cop compresos els objectius, assolir-los necessita una mobilització important de capital, públic, però principalment privat. Seran llavors les empreses alineades amb aquests objectius les que ofereixin les solucions als desafiaments existents, organitzacions amb un vector de creixement més clar cap al futur que aquelles que impactin negativament en aquesta meta comuna.

Per assolir aquests objectius en un moment en què els mercats financers ja consideren la integració de les mètriques de sostenibilitat a les seves estratègies d’inversió, el creixement de la inversió sostenible és clau. Tot i això, l’any 2023 va resultar complicat pel que fa als fluxos d’inversió sostenible, principalment per l’efecte de la pujada de tipus en els nous projectes d’energies renovables i per la politització d’alguns enfocaments ASG als EUA. No obstant això, si s’atén a les polítiques climàtiques iniciades a diferents països com el fort suport mostrat amb lleis com l’Inflaction Reduction Act americà o el Net Zero Industrial Act europeu, i la conscienciació cada cop més assentada entre consumidors, empreses i el mateix sector financer, es preveu aviat, un retorn de fluxos de capital cap a la inversió sostenible.

Aquest desenvolupament sostenible és el que permet un camí de creixement a la societat, sense permetre’ns oblidar el concepte de planeta limitat. Un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat amb una meta de millora comuna.

L’economia de mercat no és com la geopolítica o altres sistemes econòmics anteriors on es comptabilitza per suma zero. Avui, l’economia global en què vivim ha demostrat ser capaç de millorar els indicadors globals sense que ningú perdi. Així va passar amb els Millenium Development Goals i estava succeint amb els ODS actuals, fins que greus crisis internacionals com la darrera pandèmia o la crisi energètica després de la invasió d’Ucraïna han entorpit l’èxit dels esforços duts a terme, endarrerint algunes metes buscades.

En aquests darrers anys hem observat millores en certs objectius, amb exemples com la instal·lació rècord de tecnologies netes, la duplicació dels oceans protegits des del 2010, o l’augment de la representació femenina als parlaments de diversos països. Tot i això, altres casos es veuen endarrerits, com la desigualtat perillosament creixent, un 26% de la població afrontant inseguretat alimentària, una biodiversitat en perill, o un món que continua escalfant-se. Per això les Nacions Unides van titular aquesta dècada com una “Dècada d’Acció” per als ODS.

Aquesta estructura que conformen els ODS serveix per col·locar les peces que construeixen el nostre món d’una manera millor per a tothom, i beneficiar-nos-en conjuntament. En concret, l’inversor troba que, alhora que genera un impacte positiu, entra a formar part d’unes oportunitats de negoci anuals de 12 bilions de dòlars, amb un suport creixent de la regulació i una gestió més adequada del risc que evita sorpreses en l’actualització de valor dels actius de les empreses invertides. Avui són molts els estudis que assenyalen la correlació positiva entre un millor exercici ASG i els rendiments financers més alts a les empreses [veure NOTA], sense oblidar el risc que suposa no tenir-los en compte per multes o canvis imprevistos a la legislació, l’increment dels preus del carboni, etc. Orientar les inversions cap a l’avanç dels ODS significa assegurar la inversió sostenible amb un impacte definit, evitant possibles desviacions fent servir alguns ràtings d’ASG.

L’equilibri risc/benefici no ha de veure’s compromès en una cartera d’inversió a l’hora d’incloure valors que integrin certs condicionants ambientals, socials o de bon govern, i permetre alhora alinear-se amb els valors o prioritats dels inversors. Avui dia es pot invertir en empreses alineades amb unes metes comunes com els ODS sense perjudicar els resultats, un pas més enllà de la mera assimilació dels ràtings ASG.

Per això, cal assenyalar que la mètrica és clau a l’hora d’avaluar una inversió d’impacte, i només algunes gestores compten amb eines pròpies de mesura i d’accés lliure, on comparteixen la valoració d’empreses i països respecte dels ODS.

Seria bo recordar el comentari de Ronald Cohen, com a exemple d’inversor d’èxit, quan assenyalava que, si es mesurés correctament l’impacte de les inversions, saltaria a la vista que la gestió més responsable també és la més rendible. El mecanisme de mercat ha demostrat ser la millor eina en la distribució dels recursos, però, com tota eina, deu les conseqüències a qui la manipula. L’aparició de l’inversor sostenible com a figura reconeguda suposa un pas important cap a una inversió amb seny, més ordenada i amb visió de futur.

Signat:

Càtedra Robeco en Sostenibilitat i Recursos Primaris en col·laboració amb Morabanc

NOTA:

Segons informació de Robeco, el vincle entre sostenibilitat i rendiment financer a les empreses s’ha basat en mig segle de recerca acadèmica. Un metaestudi del 2015 de Friede et al. va dur a terme un estudi exhaustiu i quantitatiu de tot l’univers de 2.250 estudis acadèmics publicats sobre l’exercici ESG que abasten quatre dècades de dades des del 1970 fins al 2014.1

L’anàlisi va concloure que els criteris ESG es van correlacionar positivament amb l’exercici financer corporatiu en el 62,6% dels estudis i van donar resultats negatius en menys del 10% dels casos (la resta van ser neutrals). Un estudi del 2023 va analitzar l’exercici de les empreses del 2015 al 2020. Els resultats van ser similars, fet que dona suport a la idea que la integració de la informació ESG en les operacions corporatives i la presa de decisions pot afegir valor que es tradueix en empreses més ben administrades i un millor exercici financer corporatiu.2

1 Friede, G. Busch, T. and Bassen, A. “ESG and financial performance: aggregated evidence from more than 2000 empirical studies.” (2015). Journal of Sustainable Finance & Investment, 5:4, 210-233
2 Atz, U. van Holt, T. et al. “Does sustainability generate better financial performance? review, meta-analysis, and propositions.” (2022). Journal of Sustainable Finance & Investment.

Print Friendly, PDF & Email
SUBSCRIU-TE
  • No et perdis res

  • Tot allò que t’interessa del Blog de MoraBanc al teu correu electrònic.

  • M’interessen els articles de:
  • Mora Banc Grup, SA, amb domicili a l’Av. Meritxell número 96, AD500 Andorra la Vella, és el responsable del tractament de les dades personals contingudes en el present formulari amb la finalitat d’atendre la vostra sol·licitud. En qualsevol moment podreu accedir, rectificar, suprimir, limitar, oposar-vos, demanar la portabilitat i retirar el vostre consentiment a través de l’adreça electrònica següent: protecciodedades@morabanc.ad. Per a més informació sobre el tractament de les dades de caràcter personal per part de Mora Banc Grup, SA consulteu la Política de privacitat web.