Perseverança s’escriu amb I, d’Imma

A principis de juny es va celebrar la VII edició de la ruta Vertical dels Isards organitzada pel Soldeu Esquí Club, que ha estat la segona prova puntuable per a la Copa d’Andorra de Curses de Muntanya. La guanyadora de la categoria femenina ha estat la nostra companya de l’oficina d’Encamp, l’Imma Parrilla, amb un temps de 46 minuts i 47 segons, deixant a 3 minuts la segona classificada.

Hem demanat a l’Imma que ens expliqui com organitza el seu dia a dia, i com s’ho fa per compaginar la vessant laboral, esportiva i familiar.

1. Has estat notícia als mitjans andorrans per ser la guanyadora de la categoria femenina a la cursa de muntanya la Vertical dels Isards. El recorregut llarg tenia una distància de 4.850 metres i 943 metres de desnivell. Com has viscut aquesta cursa, i quina ha estat la teva estratègia per afrontar-la?

L’any passat ja l’havia fet i per tant ja coneixia el recorregut. És molt “vertical”, doncs surts del poble de Canillo i arribes al pic de Llempo. Va ser molt competitiva perquè tenia a la segona noia trepitjant-me els talons. És per això que des del començament vaig haver de sortir a bon ritme!
Les verticals són bastant agòniques des del principi: molt desnivell en poc recorregut. Personalment gaudeixo més de les trails de més distància.

2. Com és el teu entrenament setmanal?

Surto a córrer per muntanya o faig bici de carretera tots els dies que puc. A més, durant l’hivern practico esquí de muntanya, tot segons la setmana i el temps lliure de què disposi.

3. Com t’organitzes per tenir temps d’entrenar després de la feina i de les tasques domèstiques/familiars? Deus ser molt disciplinada i metòdica…

La clau està en aprofitar qualsevol moment lliure. Com molt bé dius, entre feina, filla i casa, la cosa es complica. Porto la motxilla sempre al cotxe i aprofito qualsevol estoneta. Normalment entreno als migdies, i quan puc al matí abans d’anar a treballar o bé a la tarda, segons el dia.

4. Quina és la rutina el dia previ a la cursa?

Normalment preparo bé tot el que portaré: roba, calçat i menjar, i intento descansar i anar a dormir aviat.

5. Cuides molt la teva alimentació?

Sempre he menjat sa perquè m’agrada molt i no em suposa cap sacrifici. En època de curses, però, intento no fer excessos en dolços, doncs la xocolata i els gelats m’encanten!

6. Com vas començar a aficionar-te a les curses de muntanya?

Ha estat per un company de la casa: el meu amic Àlex Pau. Em va demanar per fer un raid d’empresa amb d’altres companys i és així com em vaig engrescar, fins avui. Vam estar alguns anys fent la Desman amb l’Alex, el Jordi Carboné, el Jose Lameiro, el Josep Lluch i l’Oscar Aristot, entre d’altres. Tinc molt bon record dels dies de competició amb ells.

7. Quina és la cursa més dura que recordes?

El juliol del 2016 vaig fer la Ultra Mític d’Andorra (110 km). És una cursa molt dura. Hi ha molt desnivell acumulat, però arribar al Comapedrosa de nit i tenir la satisfacció de creuar la meta després de tantes hores d’esforç no té preu.

8. Algun record o anècdota en particular que vulguis compartir amb nosaltres?

A la primera cursa de llarga distància que vaig fer (la Matagalls Montserrat de 80 km) no vaig gestionar bé el menjar i en l’última pujada abans d’arribar al Monestir vaig “conèixer la senyora pájara”. Quan vaig creuar la meta plorava d’emoció. Sort dels meus companys de cursa, si no no arribo a dalt, segur!

9. Mentalment, com gestiones l’esgotament o el patiment enmig d’una cursa?

El patiment i l’agonia en curses curtes me’l faig meu, i l’evito visualitzant la meta. En curses més llargues, l’esgotament ja forma part de tu, i “tires de coco”. Si penses en el que estàs fent moltes vegades plegaries i et repeteixes: “què carai estic fent aquí…??”
Però quan passes la meta la satisfacció és tan gran que ja t’has oblidat del patiment i vols tornar-hi!

10. T’ajuda aquest entrenament físic i mental en la teva feina a MoraBanc?

I tant que sí! La constància, la perseverança, la superació personal i la motivació són valors que formen part de la competició i del teu dia a dia en tot allò que fas: feina, vida personal…
La nostra feina requereix aquests valors d’esperit de superació, il·lusió, motivació, constància i esforç per fer-ho millor.

11. Algun repte esportiu que tinguis a l’horitzó?

Tornar a fer la Copa d’Andorra, doncs hi ha curses de tot tipus i et trobes amb companys de competició, la qual cosa sempre és un plaer. Hi ha molt bon ambient, gaudeixes de les nostres muntanyes i és apta per a tothom. Cadascú al seu nivell. Us les recomano. També estic fent el Circuit FER de curses de muntanya de Catalunya. Són a prop de casa i compten amb un ventall de circuits molt engrescadors.